Abogados Lloveras - Blog

Blog


Entrevista a ETV

2018-07-25

Entrevista sobre urbanitzacions il.legals


Sobre Ideologies

2016-05-07

Avui es torna a discutir sobre ideologies polítiques, i el debat es molt interessant.
Socialisme, socialdemocràcia, lliberalisme, democràcia cristiana, dreta, centre o esquerra, son conceptes que es fan servir sovint i no sempre de manera prou precisa, de manera que no tothom entén el mateix. A nivell de carrer, s'ha fet poca pedagogia per fer entendre què vol dir cada cosa. Posarem un exemple pràctic, senzill però entenedor.
Posem el servei de trens de rodalies, que ara és un element de debat.
La doctrina socialista proposa que el servei el presti el poder públic amb mitjans plenament públics. El servei es gratuit i ho paga íntegrament l'estat. Per tant, és gratuit pels usuaris, però el paguen tots els ciutadans amb els seus impostos. La gestió és pública i per tant substancialment ineficient.
La doctrina socialdemòcrata proposa que el presti una empresa privada mitjançant concessió pública. Sistema de partenariat, que es diu ara. L'empresa aporta l'eficiència de l'empresa privada sota el control i subvenció pública. El servei és raonablement eficient i el preu es assequible als usuaris.
La doctrina lliberal proposa que ho presti una empresa privada sense cap altre control que les regles de la oferta i la demanda. Es enormement eficient i dóna beneficis dels quals participa el poder públic en forma d'impostos i de cànon d'explotació. Però els preus són inassequibles a molts ciutadans i només es presta el servei a les hores de major afluència perquè a les hores vall no és rendible.
La doctrina democristiana té diversos matisos segons el país on s'aplica. En essència, proposa el model lliberal però introdueix mecanismes correctors basats en la solidaritat i la justicia social front a la duresa de les regles estrictes del mercat.

Espero haver il-lustrat una mica el debat, i admeto arguments en contra.

Frederic LLoveras
Advocat


La nueva valoracion de fincas rusticas en suelo urbano segun el Tribunal Supremo.

2015-09-23


Recientemente los medios se han hecho eco de una sentencia del Tribunal Supremo segun la cual aquellos terrenos que tengan la cualificación de urbanos o urbanizables sectorizados, però no disponen de un plan parcial aprobado, deben ser valorados como rústicos.
En el mes de Junio, el BOE publicó una Ley en la cual entre otras coses, se modifica la redacción de la Ley del Catastro para dar cumplimiento a la mencionada sentencia.
La sentencia es clara, y aceptada por la administración del Estado. Però su aplicación pràctica ya no lo es tanto. Puestos en contacto con varias recaudaciones municipales, no tienen noticia de que se haya iniciado ningún procedimiento de corrección general de los valores de esta clase de fincas. Ello implica que los propietarios que se encuentren en esta situación podran hacer dos cosas:
1- Esperar un tiempo indeterminado, probablemente varios años, a que las administraciones públicas (Estado y Ayuntamientos) se pongan de acuerdo para poner en pràctica el resultado de la sentencia.
2- Moverse de forma individual y presentar el correspondiente recurso basado en la mencionada sentencia.
Sobre el procedimiento mas idóneo y cuándo puede ejercitarse, nuestra opinión es que el camino mas directo es presentar recurso ante el Ayuntamiento con motivo de la puesta al cobro del recibo del IBI o en su caso, de la plusvalia, ya que ambos se fundamentan en el valor catastral y son impuestos municipales. A partir de aquí se tramitarà la reclamación en via administrativa, la cual deberá pasar por un informe de la gerencia del catastro. El plazo para responder es de un mes, mas uno del informe del catastro. Si no hay respuesta en este plazo o la respuesta es negativa, podremos acudir a la via judicial ante el juzgado de lo contencioso-administrativo, impugnando el recibo y la ponencia de valores.
Sobre los efectos retroactivos de la aplicación, seran de un máximo de cuatro años desde la formulación del recurso, que es el plazo de prescripción de las deudas tributarias y del derecho a reclamar ingresos indebidos.
Otros profesionales opinan que el recurso debería dirigirse a la Gerencia del Catastro, però este camino lo consideramos mas largo y tortuoso, ya que a la lentitud en responder propia del catastro, le sumaremos la lentitud de los TEAR. En cambio, en la jurisdicción contencioso-administrativa, el procedimiento serà algo mas àgil.

La nueva valoracion de fincas rusticas en suelo urbano segun el Tribunal Supremo.

Honestidad y justicia

2015-03-28

http://www.togas.biz/articulos/Derecho-General/Opinion/Honestidad-y-Justicia


Evolucion de la Clasificacion del suelo en Catalunya

2015-01-26

Document adjunt - Evolucion de la Clasificacion del suelo en Catalunya


Reflexions sobre l'actualitat política.

2015-01-24

Publicat a Catalunya opina

EL FORCAT (*) CATALA

La situació política i social que ens porta el 2015 és cada cop més convulsa i complexa, només cal llegir els diaris o les xarxes socials per constatar-ho. I a Catalunya aquesta complexitat ho és per partida doble.
A l’Europa mediterrània, i en especial a l’estat espanyol, s’està produint una situació de desafecció de la ciutadania envers la classe política. M’atreviria a dir que, fins i tot, envers tot allò que faci tuf institucional. Aquesta desafecció té diverses causes: la situació econòmica, l’atur, l’obsolescència del propi sistema polític i la corrupció galopant que s’ha produït aquests darrers anys. La crisi ha afectat molt durament les classes baixes i mitjanes de la societat; en canvi les oligarquies financeres, tot i que han sofert pèrdues puntuals, en conjunt han sortit enfortides tant en termes comparatius com absoluts.
Aquesta situació exasperant és la que ha donat ales a noves formacions polítiques, primer a Catalunya, bressol de pluralitat política, i ara també a Espanya, on el bipartidisme monolític, curosament cultivat per dretes i esquerres, es pot trencar a les pròximes eleccions. De moment ho diuen les enquestes i el carrer. Veurem si es concreta a les urnes.
Les formacions polítiques de nova creació proposen una revolució, però amb una visible sordina. Si Lenin ò Mao llegissin les propostes de Podemos somriurien per sota el nas: “d’això en dieu revolució?”. La societat del benestar, tot i que tocada, no està enfonsada i qui més qui menys hi té a perdre si se’n va en orris. La revolució és la conseqüència de la desesperació total. Revolució vol dir tallar colls. Ni Lluis XVI de França ni el Tsar de Rússia no podien sobreviure. Per definició. Podemos no es planteja tallar el coll a Felip VI ni a Rajoy. Ja els van bé com a cap de l’estat i de govern respectivament. Si no hi fossin, ells tampoc no hi serien. Es una revolució de pa sucat amb oli!
Contràriament al que pugui semblar, Podemos hauria d’espantar més als mileuristes que a les oligarquies financeres. Aquestes saben que tenen poc a perdre, potser els beneficis d’un any, però no trigaran a condicionar, sinó a corrompre, qualsevol que s’instal.li a La Moncloa. En canvi, el mileurista, el pensionista o el botiguer tenen molt a perdre si això canvia de debò. Més val tenir l’aigua al coll en una bassa d’aigua pudenta però tranquil•la, que sacsejar-se per les aigües cristal•lines i turbulentes d’un torrent, on es pot quedar per sota del nivell de flotació.
Si observem a fons la política, ara i aquí, no es planteja en funció del component social del programa. Tots pretenen ser progressistes, pero cap no n’és del tot. La dicotomia, ara, és entre els partits que han governat o governen, i els partits que encara no s’han tacat les mans al govern, o que hi han passat pocs i oblidats anys. La qüestió és fer fora els partits de tota la vida, de dretes o d’esquerres, per posar cares noves. Ciutadans desplaça el PP. Podemos desplaça ICV. ERC desplaça el PSC, tot i que voldria desplaçar CIU, que resisteix de forma sorprenent.
A Catalunya, que ja de natural ha estat sempre més complexa que Espanya, se’ns afegeix el procés cap a la independència. Aquesta dicotomia és molt més simple: sí o no. No hi ha matisos ni tercera via. El poble de Catalunya algun dia haurà de decidir: independents o dependents. A dia d’avui això no està decidit. Malgrat els més de dos milions de persones que han sortit al carrer a manifestar-se, el resultat d’un referèndum formal no està gens clar. L’agitació al carrer i a les xarxes socials, l’efervescència dels convençuts, no reflecteixen necessàriament un convenciment majoritari. La passió provoca el silenci dels qui dubten, però no esvaeix els seus dubtes. Els ciutadans, en cas de dubte o de poca fe, prefereixen evitar el desconegut. Cal doncs arribar ben preparats al moment decissiu. El 9N no va ser una primera volta, només va ser un assaig a porta tancada.
Aquest és un gran dilema que la gent haurà de resoldre quan arribi el moment de la votació definitiva: crec en la independència sí o no? La superposició d’interessos i ideologies complica extremadament el panorama català. La vella escola política contamina el sentiment independentista i mira de posar-lo en segon pla.
El moment exigeix aparcar els altres debats fins que el procés acabi, bé o malament. Si la majoria es deixa convencer per l’eix dreta-esquerra en lloc de concentrar l’esforç en el procés cap a l’estat propi, aquest acabarà malament. I ací no hi haurà segona volta.

(*) forca de fusta dels pagesos de les terres de ponent.


Entrevista a La Vanguardia

2014-10-09
Entrevista a La Vanguardia

Urbanitzacions il·legals - 1

2014-10-07

En el nostre pais hi ha centenars, d'urbanitzacions que van apareixer, a la decada dels anys 1960/1970. En aquella epoca, el desconeixement del dret urbanístic per part dels funcionaris municipals i la desidia dels Ajuntaments del final de l'epoca franquista van permetre situacions del tot rocambolesques, en els quals es van vendre parcel-les sense gairebé cap servei urbanístic. Les parcel-les es venien a molt bon preu, i podien accedir-hi persones amb mitjans economics limitats, i molt mal assesorades.
Al primer moment, la il-lusió de ser propietaris d'un tros de terra camuflava les mancances. Però el problema es va fer palès quan aquests propietaris varen començar a demanar serveis.Primer molt tímidament, durant la dictadura només els molt valents es decidien a protestar contra les autoritats.
Mes endavant, amb l'adveniment de la democràcia, els ciutadans van esdevenir més exigents i més agosarats i les administracions municipals van començar a prendre consciència del problema. En molts cassos, el fenòmen havia passat a pobles rurals de petita dimensió, i la capacitat de les urbanitzacions era molt superior a la població autòctona. No es difícil imaginar que les inversions necessaries per resoldre el problema no estaven ni a l'abast dels municipis ni dels propietaris. En un percentatge important de les situacions, el promotor de la urbanització ja havia desaparegut, en d'altres ja no disposava de capital per fer front a la inversio necessaria, i en alguns pocs cassos, es va aconseguir una regularització pactada amb molt bona voluntat per totes les parts.